Pàgines

dijous, 28 de febrer de 2013

Josep Altayó: "No notem tant la crisi econòmica gràcies al sector turístic"

Josep Altayó (Mataró, 1962) és el director general d'Agrícola Regional S.A., l'empresa que gestiona el complex turístic de Montserrat. Des del 1997 que està treballant per Montserrat. 


Què és ARSA? A què es dedica? Quina funció fa dins el Monestir de Montserrat?

ARSA són les inicials d'Agrícola Regional S.A., un nom que no s'adiu molt amb la funció que l'empresa fa avui dia dins el complex de Montserrat. Actualment l'empresa gestiona tot el recinte del santuari, i té tres línies bàsiques d'activitat. La primera seria la relacionada amb l'hostaleria i la restauració: l'hotel, el restaurant, el bar i tots els recintes destinats a aquestes activitats. La segona línia seria la de tots els serveis para-municipals o “secundaris”, com els estands d'informació, la vigilància, la recollida de brossa, la neteja... S'ha d'oferir una bona imatge de Montserrat als turistes, i aquests serveis, que semblen invisibles a primera vista, són fonamentals. La tercera línia d'actuació seria la cultural; és a dir tot allò relacionat amb el museu.

Així doncs, gestioneu el museu.

No ben bé, ja que la gestió pròpiament dita del Museu de Montserrat la fa la comunitat benedictina i el seu director, el Pare Josep C. Laplana. Nosaltres actuem estretament relacionats amb ells i ens dediquem a coses més tècniques i comercials, com són la venda de les entrades, la botiga, els souvenirs...

De les tres línies d'actuació o branques que gestiona ARSA, quina creu que té més força?

No podem dir que hi hagi específicament una que tingui més pes. La més tradicional és l'hostelera perquè, com fa més temps que la gestionem, té una estructura més ferma. Ara però, la branca cultural està agafant molta força. Tot i així penso que totes són iguals d'importants.

Teniu presència en el mercat fora del Montserrat?

No. Nosaltres treballem única i exclusivament per la comunitat de Montserrat. La nostre funció és atendre de la millor manera possible al visitant, acollir-lo tal com volen els monjos i ser un complement de la comunitat. El que se'n diu fora de la muntanya, solament comerciem les conegudes “Aromes de Montserrat” que són licors, i alguns altres productes; però no ho fem com a ARSA, sinó com a Montserrat.

Quina relació té la seva empresa amb el Monestir i la comunitat religiosa?

Nosaltres som una Societat Anònima de la qual els propietaris i accionistes són els mateixos monjos de la comunitat benedictina. D'aquesta manera, tots els beneficis de l'empresa van destinats a la comunitat. Som una eina que dóna un servei, i tot el nostre resultat es reverteix en el manteniment i inversió en el santuari.

Teniu alguna vinculació amb el transport de la muntanya?

Tenim una relació de bon veïnatge. El Cremallera i els Funiculars els gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l'Aeri una altre companyia. Nosaltres fem acords comercials amb ells i hi tenim bona relació, però no hi estem vinculats econòmicament, ni gestionem res del transport.

Quina és la clau del vostre finançament?

La clau són els visitants, globalment parlant. Sobretot els turistes. El turisme té un pes històric molt important, i avui dia ha crescut en igual mesura que també ha crescut el turisme global a Catalunya. El paper clau que juga el turisme és equilibrar les visites. Un santuari és un indret que només es visita en moments concrets, com quan hi ha festes religioses, i el turisme fa que hi hagi gent constantment, cosa que ens permet tenir unes estructures de serveis de qualitat.

És més important el turisme estranger que el local. Quina nacionalitat és la que deixa més diners?

Sí, el turisme de fora d'Espanya és molt elevat. Concretament a Montserrat tenim un 8% de turisme espanyol, un 45% de català i un 47% de fora d'Espanya. Avui dia la nacionalitat estrangera que deixa més diners és la russa. Tot i que segueixen predominant en volum els francesos, anglesos i alemanys, el poble rus ha tingut un creixement molt important.

Com va arribar vostè al càrrec de director general?

Va ser fa temps. Ara fa quinze anys vaig arribar a Montserrat. Portava temes d'hostaleria, ja que estava relacionat amb aquest món, i poc a poc vaig anar agafant responsabilitats i al 2006, quan
l'antic director va deixar el càrrec, em van proposar agafar el lloc i no m'hi vaig negar.


Aquest any és el centenari d'ARSA.

Si. Quan es va crear l'any 1913, l'ARSA es dedicava exclusivament a la gestió de terres. En aquella època es temia una nova desamortització amb la posada en marxa de la “Llei del Candau”, que permetia expropiar terres de l'Església. D'aquesta manera la comunitat benedictina de Montserrat, com moltes altres, va crear una Societat perquè agafés la gestió de les seves propietats per tal que no les expropiessin

Veig que la funció principal de l'empresa ha anat canviant.

La feina d'ARSA Ha anat canviant amb el temps, però sempre ha mantingut l'objectiu primordial: donar serveis a Montserrat i ajudar econòmicament a la comunitat religiosa. Un cop passada la Guerra Civil Espanyola, es van anar recuperant els edificis del recinte del santuari i l'associació va començar a assumir tasques de gestió d'aquests. Aquesta va ser la primera gran transició de l'empresa. Una altra és quan el boom de turisme dels anys 40-50, que la Societat va anar recuperant poc a poc totes les instal·lacions que es tenien llogades a tercers.

Per què es va decidir gestionar directament tot el complexe?

Va ser una voluntat de canviar de model, ja que la propietat dels edificis era i ha sigut sempre de la comunitat. Volien tenir un control sobre el servei i l'oferta de productes i també treure'n una productivitat i uns beneficis que repercutirien a la comunitat benedictina. També es volia donar feina a la gent d'una manera digne.

I de les terres del monestir, què se n'ha fet?

Hi ha algunes que s'han anat venent per poder fer inversions al Monestir. Les altres encara es mantenen. Són terres que es cuiden però no són necessàries, es conserven per sentiment, però no perquè siguin necessàries per la subsistència dels monjos, com ho eren abans.

Heu notat molt la crisi?

La notem com a tot arreu, però com la part més important dels beneficis ens venen del negoci turístic, i aquest no està en crisi, no hem notat una baixada tan brusca com altres sectors. El que es nota sobretot és una baixada de consum. Anys com el 2007 i el 2008, el consumisme era desmesurat. Ara s'ha notat un canvi d'hàbit, la gent pensa abans de comprar. La nostra feina és habituar-nos als canvis i estar preparats per canvis futurs.

Com heu assumit la pujada de l'IVA?

En casos ha repercutit i en altres no. En els espais culturals, per exemple, on l'IVA s'ha apujat del 8 al 21%, hem hagut d'assumir una part del preu perquè sinó no surten bé els càlculs. Tot es qüestió de vendre més o menys. Hem assumit part del preu perquè això implica que ens és beneficiable.

Els guanys de l'empresa doncs, són inferiors o iguals que altres anys?

Aquest 2012 ens hem quedat en línia amb els altres anys. El nivell de visitants van baixar un 3% l'any passat, i les vendes en relació amb els visitants també van disminuir una mica, però ens movem dins una xifra d'uns 2 milions 200 visitants anuals. Podem dir que ens mantenim prou bé a la línia, encara que fem molts esforços perquè això passi.

Hi ha algun moment quan vostè ha estat al càrrec que ha perillat l'empresa?

Una empresa amb 100 anys té alts i baixos. Recordo els aiguats de l'any 2000, que van deixar les instal·lacions malmeses i es van haver de refer totes; i també el desembre del 2008, quan una esllavissada va deixar el recinte tancatdurant tres mesos. Moments complicats sempre hi ha, la qüestió és saber-los afrontar i superar.

Segons sabem, les obres de reforma de les places s'estan duent a terme amb pressupost estatal.

Tot el que són obres de patrimoni, com les que s'estan fent ara, sempre hi ha una part del monestir que aporta pressupost, però degut a que són inversions importants, intentem acollir-nos a les a judes que dóna la Generalitat, la Diputació, el Ministeri de Cultura o l'Estat mateix. Nosaltres el que fem és coordinar la obra. Després hi ha aquelles obres que serveixen per aportar beneficis econòmics, com la reforma del espai audiovisual que es va fer l'any passat. El cost d'aquestes l'assumim completament nosaltres, mitjançant préstecs. Hi ha una separació entre aquelles obres de Patrimoni i les d'explotació de beneficis.

1 comentari: