El Pare Josep de Calassanç Laplana (Binèfar, 1943) és monjo de
Montserrat des de l’any 1975 i porta trenta quatre anys sent el director del
Museu. El trobem molt enfeinat preparant una exposició temporal per la setmana
vinent, però té una estona per atendre’ns en una habitació amb aspecte de
laboratori.
On ens trobem ara mateix? En
una sala de restauració?
Efectivament, l’anomenem “gabinet de primeres urgències”. Serveix per
reparar petites coses, les grans feines les enviem als tallers dels
restauradors. Per aquesta sala també passen les obres que han de ser exposades,
per tal que siguin examinades pels experts.
Com va arribar a ser
director del museu?
Per nomenament abacial. La veritat és que l’abat tampoc tenia massa on
escollir, ja que era l’únic monjo que havia cursat la carrera d’Història de
l’Art i alguns estudis d’Arqueologia Cristiana. Vaig arribar al monestir el
1975 i als dos anys ja em van nomenar director del museu. Per tant, ja porto 34
anys en el càrrec.
