Barcelona, 6 de març del 2013. - “És conegut sobretot com a un gran grafista, però ell
sempre havia volgut ser un pintor”. Les paraules del Pare Massot expressen la
voluntat d'un home que es va dedicar al grafisme “per guanyar-se la vida, però
que el que li agradava de veritat era pintar i fer escultura”. Aquest home és
Jordi Fornas i Martínez (1927 -2011) pintor, escultor i grafista a qui el Museu de Montserrat dedica una exposició temporal a l'Espai d'art Pere
Pruna que va començar aquest passat dilluns 4 de març i es podrà veure fins el 9 de
juny d'aquest any.
Les paraules del Pare Massot reflecteixen molt bé la professió de grafista de Jordi Fornas, ja que ell mateix va treballar també a l'editorial de Serra d'Or, on va tenir contacte amb l'artista. Tot i que l'exposició està dedicada a la faceta pictòrica de l'autor, el Pare ens parlà de la personalitat laboriosa d'ell com grafista, ofici pel qual se'l coneix més. S'ocupà del disseny de la revista Serra d'Or durant els anys 1964 a 1995, així com també realitzà el disseny d'algunes cobertes de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Sobretot però, se'l coneix perquè va ser el principal grafista d'Edicions 62, dissenyador de moltes col·leccions d'aquesta editorial.
Francesc Fontbona, catedràtic d'Història Moderna
de la Universitat de Barcelona va agafar després la paraula per destacar el perquè Jordi Fornas era un gran grafista. Parlant des de la seva experiència
personal en els anys que l'autor treballava a Edicions 62, va explicar que els
seus dissenys eren “una alenada d'aire fresc i de modernitat dins dels models
vigents a l'època, que estaven estancats i enrarits”. Segons ell, Fornas fou el
“baluard de la modernitat constructiva del disseny gràfic”.
Tot i ser un gran grafista, a l'exposició del Museu de
Montserrat no hi ha res que hi faci referència a aquesta faceta. Això ho
explicà la Sílvia Muñoz, comissària de l'exposició que amb la col·laboració de Marc i Noemí, dos dels germans Fornas, ha
fet la selecció d'obres. Una selecció difícil, segons Marc Fornas, fill de
l'artista, perquè s'ha hagut “d'elegir d'entre més de 500 obres que nosaltres
teníem". Sílvia Muñoz va parlar de la trajectòria artística – i no com a grafista
– de Fornas i explicà que la intenció de la exposició era “plantejar un
recorregut de l'artista com a pintor, des dels inicis als anys 40, després de
la postguerra; fins la seva etapa cubista-geomètrica”. Va explicar també les
tècniques d'assamblatge que el pintor usava en els seus quadres, fent una
síntesi de cubisme, dadaísme i geometrisme.
Per obrir la inauguració va parlar el Pare Josep de C. Laplana, director del museu.
Després de presentar les properes exposicions, va fer referència al premi a Millor Iniciativa Artística 2012 que ha rebut el Museu de Montserrat i va agraïr la col·laboració
de la família Fornas i a l'equip del museu. En canvi, per tancar-la, va prendre
la paraula el Pare Abat de Montserrat, que va parlar de la funció que té el
museu “d'afavorir un diàleg cultural basat en el valor de la confiança”. Va
especificar que “l'obertura a l'art contemporani està lligada a aquest diàleg”
i que “Jordi Fornas ens pot ajudar a continuar aquest diàleg des de la
confiança, un valor que s'està deteriorant molt". Finalment, abans dels
aplaudiments va deixar anar una frase esperançadora: “estem en un moment ple de
dificultats, però també ple d'oportunitats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada