El Pare Abat de Montserrat guanya el premi Miquel Coll i Alentorn d'aquest any

El premi s'atorga cada any a aquella persona o entitat que promou valors socials amb el seu exemple vital

L'acte va ser presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert (FOTO: Unió.cat)

Barcelona, 1 de març del 2013.- Josep M. Pelegrí, actual conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, va lliurar el guardó al Pare Abat Josep M. Soler el passat 25 de febrer. L'entrega es va fer durant un acte de la fundació INHECA a la Biblioteca de Catalunya. És la primera vegada que la fundació Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn concedeix aquest premi a una persona concreta, i no a una entitat en general. Segons va dir el president de la fundació, Llibert Cuatrecasas, el premi ha sigut atorgat al Abat perquè la seva acció s'adiu al que defensa el guardó, “a promoure amb el seu exemple vital els valors de l'esforç, el gust per la feina ben feta, l'estima pel rigor i l'excel·lència, el treball, la constància i la defensa de la dignitat nacional des de la moderació i sense renúncies”.

Josep Altayó: "No notem tant la crisi econòmica gràcies al sector turístic"

Josep Altayó (Mataró, 1962) és el director general d'Agrícola Regional S.A., l'empresa que gestiona el complex turístic de Montserrat. Des del 1997 que està treballant per Montserrat. 

Què és ARSA? A què es dedica? Quina funció fa dins el Monestir de Montserrat?

ARSA són les inicials d'Agrícola Regional S.A., un nom que no s'adiu molt amb la funció que l'empresa fa avui dia dins el complex de Montserrat. Actualment l'empresa gestiona tot el recinte del santuari, i té tres línies bàsiques d'activitat. La primera seria la relacionada amb l'hostaleria i la restauració: l'hotel, el restaurant, el bar i tots els recintes destinats a aquestes activitats. La segona línia seria la de tots els serveis para-municipals o “secundaris”, com els estands d'informació, la vigilància, la recollida de brossa, la neteja... S'ha d'oferir una bona imatge de Montserrat als turistes, i aquests serveis, que semblen invisibles a primera vista, són fonamentals. La tercera línia d'actuació seria la cultural; és a dir tot allò relacionat amb el museu.

Així doncs, gestioneu el museu.

No ben bé, ja que la gestió pròpiament dita del Museu de Montserrat la fa la comunitat benedictina i el seu director, el Pare Josep C. Laplana. Nosaltres actuem estretament relacionats amb ells i ens dediquem a coses més tècniques i comercials, com són la venda de les entrades, la botiga, els souvenirs...

El Pare Abat de Montserrat recolza les peticions dels iaioflautes

El col·lectiu ha demanat que l’Abadia es posicioni en contra de les retallades

Els iaioflautes no han respectat la condició de la trobada que els impedia desplegar  pancartes a Montserrat. (FOTO: Teresa Forn, Fotomovimiento.org)

Barcelona, 28 de febrer del 2013.- La reunió s’ha celebrat sense la presència de mitjans de comunicació, tal i com el Pare Abat Josep Maria Soler havia sol·licitat. Els iaioflautes han demanat al religiós que estigués al costat del que anomenen el “99% de la població”, defensant els drets a l’habitatge i a uns serveis de salut i educació públics. El Pare Abat ha simpatitzat amb les seves demandes i els ha assegurat que realitzarà gestions amb Telefónica per tal d’evitar els acomiadaments massius.

Josep C. Laplana: "El turisme rus ens ha salvat la temporada"

El Pare Josep de Calassanç Laplana (Binèfar, 1943) és monjo de Montserrat des de l’any 1975 i porta trenta quatre anys sent el director del Museu. El trobem molt enfeinat preparant una exposició temporal per la setmana vinent, però té una estona per atendre’ns en una habitació amb aspecte de laboratori.

On ens trobem ara mateix? En una sala de restauració?

Efectivament, l’anomenem “gabinet de primeres urgències”. Serveix per reparar petites coses, les grans feines les enviem als tallers dels restauradors. Per aquesta sala també passen les obres que han de ser exposades, per tal que siguin examinades pels experts.

Com va arribar a ser director del museu?

Per nomenament abacial. La veritat és que l’abat tampoc tenia massa on escollir, ja que era l’únic monjo que havia cursat la carrera d’Història de l’Art i alguns estudis d’Arqueologia Cristiana. Vaig arribar al monestir el 1975 i als dos anys ja em van nomenar director del museu. Per tant, ja porto 34 anys en el càrrec.

Montserrat Vinyes: "Volem que l'Església compti realment amb nosaltres"

Montserrat Vinyes (1942) porta 50 anys sent monja en el monestir de Sant Benet de Montserrat. Fa divuit anys que n'és l'abadessa. Ens atén a la mateixa sala on va dir-li a Teresa Forcades que el monestir li quedaria petit.

En què consisteix el procés d’entrar al monestir?

Quan hi ha noies que tenen aquesta inquietud, això no significa que ho tinguin del tot clar. Normalment, quan venen molt convençudes, és una mala senyal. Aleshores, ens trobem amb elles, parlem i comencem un discerniment, per veure si realment senten una crida o bé han d’anar per un altre camí, ja que no totes les persones que senten una crida de Déu han d’entrar en un monestir.

I quan després de les entrevistes ja se sap que realment la persona vol entrar al monestir?

S’inicien una sèrie d’entrevistes i trobades regulars. Les dones passen caps de setmana a l’hostatgeria i, més tard, un mes dins del monestir vivint amb la resta de monges. Un cop superada aquesta etapa, cal que estiguin un any vivint amb la comunitat per poder iniciar un noviciat.

Quan temps dura aquest noviciat? 

El noviciat té una durada de dos anys. Quan es supera, les monges passen a tenir una professió temporal de tres anys, que es pot allargar tres anys més. Un cop han passat totes aquestes etapes, és el moment de realitzar la professió solemne, és a dir, un compromís de per vida amb la comunitat.

La quarta edició de la volta ciclista en BTT La Portals arribarà a Montserrat els dies 13 i 14 d’abril

Per primer any hi haurà dues caminades de 50 i 70 quilòmetres

Barcelona, 25 de febrer de 2013.- La volta en BTT i ambdues caminades passen pels quatre portals d’entrada a Montserrat: Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat, a més de travessar altres zones de les poblacions d’Esparreguera, Sant Cristòfol i Castellbell i el Vilar. El dissabte 13 tindran lloc les dues sortides a peu des de la pista coberta de Collbató, així com una caminada solidària de 7 quilòmetres. Diumenge serà el torn de la volta de 60 quilòmetres en BTT i d’una pedalada solidària de 9 quilòmetres, amb el mateix punt de sortida.

La Flama de la Llengua Catalana arriba a Montserrat

L’esdeveniment de caràcter festiu i reivindicatiu porta 44 anys celebrant-se

El Pare Abat de Montserrat ha rebut als portadors de la flama (FOTO: Abadia de Montserrat)

Barcelona, 24 de febrer de 2013. – Montserrat ha acollit aquest matí l’acte final de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Es tracta d’un esdeveniment anual impulsat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que vol expressar la voluntat ciutadana de mantenir viva la llengua catalana. Cada any una de les entitats que formen part de la FEEC s’encarrega de l’organització de l’acte, sent enguany l’Agrupació Excursionista de Catalunya que ho ha fet en el marc de la celebració del seu centenari.